Opinio``

Tenir dret a esperar-per molt llunyana que se`ns presenti aquesta esperança-,que un dia será suficient dir CATALA per al-ludir a la nostra condició de poble únic,i agregar-i una precisió
comarcal per localitzar la cosa o persona de que es tracti.Les ac
tuals"regions"poden esvair-se i nomes el fet general de la comu
nitat idiomática i civil seran importants.mentrestant,peró, hem
de treballar en les condicions que hem heredat i, a partir d'eelles,
ajudar a la seva transformació a través del nostre esforç.No som pocs els" catalans" que ens ho hem proposat i marxem ja en aquesta linia,de la voluntat de tots els "CATALANS" dependrá
que aquest començ de reconstrucció auténtica,potser el mes ambiciós que registra la nostra història com a poble, i tambè el mes desarmat pels mitjans amb que comta, arribi a desplegar-se en totas les generosas posibilitats que conté.
Confiem que esterem a la altura de les necessitats i que sabrem fer-nos en responsables.
Qüestió de noms, de Joan Fuster.

viernes, 5 de junio de 2015

OBRA CULTURAL CATALANA DE BUENOS AIRES

          L'any 1964 Josep Maria Batista i Roca va convocar a tots els catalans del món i a llurs organizacions a commemorar el 250é aniversari de l'Onze de setembre de 1714.
          Fent-se ressó d'aquesta crida, la "Delegació dle Consell Nacional Catalá a l'Argentina", convoca a totes les entitats catalanes a constituir una Comissió Intersocietária per fer-se càrrec col-lectivament de la celebració de l'Onze de setembre a l'Argentina.
          Una vegada constituïda aquesta comissió es resolgué portar a terme diverses activitats: l'edició d'una tarja commemorativa, la qual fou realitzada pel pintor i dibuixant Francesc Fábregas; la realització d'un acte públic que tingué lloc al saló-teatre del Casal de Catalunya, i en el que dissetá Xavier Clavell Borrás, president, en aquell moment, de la delgació d'Omnium Cultural a l'Argentina.
         A més es decidí realitzar, per primera vegada a Buenos Aires, una exposició de llibres catalans. Passat uns mesos, per cansament, i deserció posterior de quasi totes les entitats participants d'aquesta commemoració, l'organització definitiva d'aquesta Fira de Llibres tan sols l'assumí el Grup Joventut Catalana.
         Tot just pel mes de juliol de 1965 fou possible concretar-la. Tingué lloc durant un mes seguit en un local ben cèntric de Buenos Aires. A més del gran ressò de premsa que obtingué, provocà una important mobilització de visitants, entre ells molts connacionals que poc o gens havien participat mai de les activitats societàries de la col-lectivitat catalana ací resident. Durant el transcurs d'aquesta exposició es realitzaren una sèrie de quatre conferències de cara al públic en general les que obtingueren un èxit que superá les previsions dels organitzadors.
          A partir d'aquest fet i davant l'eviència que una gestió patriótico-cultural era viable entre els catalans de Buenos Aires, set amics provinents de diferents cercles, peró coincidents en els anhels d'una llibertat irrestricta per a la pàtria catalana, convingueren en la necessitat d'establir una organització que actués com a oficina d'informació i divulgació de la cultura catalana. Al mateix temps que oferís el màxim d'activitats i serveis que consolidessin l'esperit de catalanitat entre els connacionals ací residents i que a la vegada signifiqués un punt de referència sobre la personalitat dels Països Catalans davant la societat argentina.
        Així doncs, Jordi Arbonès, Josep Font, Eugeni Judàs, Ricard Marco, Fivaller Seras, Jordi Solé i Eudald Vidal, convingueren a crear l'Obra Cultural Catalana, la que començà el juliol de 1966 les seves activitats culturals organitzats cada dissabte, amb molt bona participación de públic, han estat dictats cursos de llengua catalana, sardana, história, geografía i literatura de Catalunya. També s'han realitzat exposicions de premsa, de plàstica de diferents artistes catalans ací residents, trobades de catalans de tota la República a diverses ciutats argentines, Aplecs de la Sardana, representacions teatrals, sessions musicals, audiovisuals, donació de llibres a algunes de les entitats catalanes i a institucions i museus argentins. També s'han  organitzat actes a altres ciutats argentines i s'ha col-laborat amb actes a entitats germanes.
       A l'any 1971 Obra Cultural Catalana organitzá la gira que, per aquestes terres, efectuà el cantant Raimon.
       En honor al President Màrtir de Catalunya, Lluís Companys, l'any 1990 es feu una edició facsímil del número, quasi monogràfic, de la revista Ressorgiment corresponent al mes de novembre de 1940.
      Pel gener de 1991 O.C.C. organitzà a la Pàtria actes d'homenatge al gran patriota Pol Nadal Mallol. Donació a l'ajuntament del Port de la Selva, poble de Nadal, d'un relleu al-legòric actualment emplaçat a la Casa de la Cultura, obra de Pompeu Audivert, realitzada per l'escultor de nissaga catalana, Andreu Sabaté Oliver.
      A més, l'Obra Cultural Catalana fou l'única entitat catalana de la diàspora adherida al Congrés de Defensa de la Cultura Catalana. També al 2on Congrés de la Llengua Catalana i a la commemoració de les Bases de Manresa. Darrerament participa dels homenatges a Josep Maria Batista i Roca que es porten a terme a Catalunya.
      Tenim la certesa d'haver contribuït, dintre de les nostres possibilitats, que son minses, a enaltir els valors de la catalanitat entre propis i estranys. Si algun èxit hem assolit el devem, sens dubte, a la comunió d'ideals que fins ara han presidit el nostre accionar.
     Pensem també que la clau de la nostra llarga continuïtat en l'acció es deu a la característica, potser atípica, d'organització.
      L'Obra Cultural Catalana no és ni més ni menys que un equip de treball per a la difusió de la cultura catalana amb el propósit de contrubuir a l'alliberament total del poble catalá.
      El sistema d'organització es totalment obert i per tant l'Obra no compta amb socis ni autoritats de cap mena. Sols existeix un equip d'animació responsable del manteniment persistent de les activitats a realitzar. Formen part d'Obra tots aquells que se senten identificats amb la cultura catalana i tothom hi té veu i vot. La participació ha estat sempre lliure i el finançament de tot el realitzat ha estat a càrrec de la bona voluntat dels participants.
         Si d'alguna cosa ens sentim enorgullits al llarg d'aquests anys es que mai dels mai hi ha hagut entre els responsables cap mena de dissidències que hagin fet perillar, en el més mínim, la bona marxa d'Obra. Això ha fet que sempre es superessin les maledicècies que en algunes oportunitats s'an volgut utilitzar per enfosquir la nostra tasca.
      Per avaluar el nostre treball res millor que repassar la cronologia d'activitats que tot seguit us oferim. Podreu observar l'amplia gama de temes i de personatges que han estat tractats al llarg d'aquests anys, sense altra exigència que una sincera fidelitat a Catalunya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario