L'any 1964 Josep María Batista i Roca va convocar a tots els catalans del món i a llurs organitzacions a commemorar el 250è aniversari de l'Onze de setembre de 1714.
Fent-se ressò d'aquesta crida, la "Delegació del Consell Nacional Català a l'Argentina", convocà a totes les entitats catalanes a constituir una Comissiò Intersocietaria per fer-se càrrec col-lectivament de la commemoraciò de l'Onze de setembre a l'Argentina.
Una vegada constituida aquesta comissiò es resolgué portar a terme diverses activitats: l'ediciò d'una tarja commemorativa, la qual fou realitzada pel pintor i dibuixant Francesc Fàbregas, la realització d'un acte públic que tingué lloc al saló-teatre del Casal de Catalunya, i en el que dissertà Xavier Clavell Borràs, president, en aquell moment, de la delegació d'Omnium Cultural a l'Argentina.
A més es decidí realitzar, per primera vegada a Buenos Aires, una exposició de llibres catalans. Passat uns mesos, per cansament i deserció posterior de quasi totees les entitats participants d'aquesta commemoració, l'organització definitiva d'aquesta Fira de Llibres tan sols l'assumí el Grup Joventut Catalana.
Tot just pel mes de juliol de 1965 fou possible concretar-la. Tingué lloc durant un mes seguit en un local ben cèntric de Buenos Aires: l'Institut Musical Fontova, cedit per la familia Saltó Fontova. A més del gran ressó de premsa que obtingué, provocà una important mobilització de visitants, entre ells molts connacionals que poc o gens havien participat mai de les activitats societàries de la col-lectivitat catalana ací resident. Durant el transcurs d'aquesta exposició es realitzaren una sèrie de quatre conferències de cara al públic en general les que obtingueren un èxit que superà les previsions dels organitzadors.
A partir d'aquest fet i davant l'evidència que unes gestió patriótico-cultural era viable entre els catalans de Buenos Aires, set amics provinents de diferents cercles, però coincidents en els anhels d'una llibertat irrestricta per a la pàtria catalana, convingueren en la necessitat d'establir una agrupació que actués com a oficina d'informació i divulgació de la cultura catalana. Al mateix temps que oferís el màxim d'activitats i serveis que consolidessin l'esperit de catalanitat entre els connacionals ací residents, i que a la vegada sgnifiqués un punt de referència sobre la personalitat dels Països Catalans davant la societat argentina.
Així doncs, Jordi Arbonès, Josep Font, Eugeni Judàs, Ricard Marco, Fivaller Seras, Jordi Solè i Eudald Vidal, convingueren a crear l'Obra Cultural Catalana, la que començà, el primer dissabte de juliol del 1966, les seves activitats culturals que ha mantingut en forma ininterrompuda fins al día d'avui.
Ja en la seva fundació i en moltes i destacades ocasions, especialment amb la vinguda d'en Raimon, la Nuri Seras, fins la seva tornada a Catalunya, hi va participar molt activament.
L'any 1967 morí Eugeni Judàs. L'any 1970 el substituí Jaume Garriga i Montalat.
Ultra els consegüents actes culturals organitzats cada dissabte, amb molt bona participació de públic, es van dictar cursos de llengua catalana, sardana, història, geografía i literatura de Catalunya. També es van realitzar exposicions de premsa, de plàstica de diferents artistes catalans ací residents, trobades de catalans de tota la República a diverses ciutats argentines. Aplecs de la Sardana, representacions teatrals, sessions musicals, donació de llibres a algunes de les entitats catalanes i a institucions i museus argentins. També es van organitzar actes a altres ciutats argentines i es va col laborar amb actes a entitats germanes.
L'any 1967 es donà a la ciutat de Cosquín, a la provincia de Córdoba, un monument al "Martín Fierro" obra de l'escultor català Jordi Casals. Està emplaçat a la "Plaza del Folklore" d'aquella ciutat.
L'any 1971 l'Obra Cultural Catalana organitzà la gira que, per aquestes terres, efectuà el cantant Raimon.
En honor al President Màrtir de Catalunya, Lluis Companys, l'any 1990 es feu una edició facsímil del número, quasi monogràfic, de la revista Ressorgiment corresponent al mes de novembre de 1940.
Pel gener de 1991 O.C.C. Orgganitzà a la Pàtria actes d'homenatge al gran patriota Pol Nadal i Mallol. Donació a l'ajuntament del Port de la Selva, poble de Nadal, d'un relleu al legòric actualment emplaçat a la Casa de Cultura, realitzada per l'escultor de nissaga catalana Andreu Sabatè i Oliver.
A més l'Obra Cultural Catalana fou l'única entitat catalana de la diàspora adherida al Congrés de Defensa de la Cultura Catalana. També al 2on Congrés de la Llengua Catalana i a la commemoració de les Bases de Manresa. També participà als homenatges a Josep María Batista i Roca fets a Catalunya.
Tenim la certesa que l'OCC ha contribuit, dintre de les seves modestes possibilitats, a enaltir els valors de la catalanitat entre propis i estranys. Si algun èxit ha assolit es deu, sens dubte, a la comunió d'ideals que sempre ha presidit el seu accionar.
Pensem també que la clau de la seva llarga continuitat en la acció es deu a la, potser atípica, característica d'organització.
L'Obra Cultural Catalana no és ni més ni menys que un equip de treball per a la difusió de la cultura catalana amb el propósit de contribuir a l'alliberament total del poble català.
El sistema d'organització es totalment obert i per tant l'Obra no compta amb socis ni autoritats de cap mena. Sols existeix un equip d'animació responsable del manteniment persistent de les activitats a realitzar. Formen part d'Obra tots aquells que se senten identificats amb la cultura catalana i tothom hi té veu i vot. La participació ha estat sempre lliure i el finançament de tot el realitzat ha estat a càrrec de la bona voluntat dels participants, sense rebre -ni demanar- mai, cap mena de subvenció.
Si d'alguna cosa ens sentim enorgullits al llarg d'aquests anys es que mai dels mi hi ha hagut entre els responsables cap mena de dissidències que hagin fet perillar, en el més mínim, la bona marxa d'Obra. Aixó ha fet que sempre es superessin les maledicències que en algunes oportunitats s'han volgut utilitzar per enfosquir la nostra tasca.
Ara, a 50 anys del seu naixement, que era en plena dictadura franquista, quan no hi havia Generalitat, ni diaris catalans, ni ràdios catalanes, ni la televisió catalana i encara no existía el fax, ni internet, ens sorprèn la visió i les iniciatives dels seus fundadors. Sense cap vocació funcionarial ni reclamant ajudes o pidolant almoines, ans al contrari, aportant la seva desinteressada contribució a les iniciatives nacionals.
Molta gent, de forma generosa i solidaria hi ha contribuit amb la seva col-laboració de molt diverses maneres.
Lamentablement cap dels seus fundadors port celebrar aquest 50é aniversari. Els qui intentem seguir el camí que ells varen començar els recordem amb enyorança i agraïment por tota la seva obra.
Juntament amb aquestes abséncies s'han anat produint, a tot arreu, canvis en la societat. Els dispositius electrònics van ocupant llocs que abans tenien els llibres, les biblioteques, les reunions socials i les trobades personals. La vitualitat substitueix a la realitat. Aquesta realitat que ens fa recordar amb enyorança els actes dels dissabtes a la tarda del començament d'Obra, avui absolutament irrepetibles.
Ara i ací ens dedequem, dintre de la nostra modesta capacitat, a mantenir viva la flama de la catalanitat i evitar que es perdin testimonis de la història de la rica i poc coneguda vida dels catalans d'aquestes terres.
Jaume Garriga i Montalat
