Opinio``

Tenir dret a esperar-per molt llunyana que se`ns presenti aquesta esperança-,que un dia será suficient dir CATALA per al-ludir a la nostra condició de poble únic,i agregar-i una precisió
comarcal per localitzar la cosa o persona de que es tracti.Les ac
tuals"regions"poden esvair-se i nomes el fet general de la comu
nitat idiomática i civil seran importants.mentrestant,peró, hem
de treballar en les condicions que hem heredat i, a partir d'eelles,
ajudar a la seva transformació a través del nostre esforç.No som pocs els" catalans" que ens ho hem proposat i marxem ja en aquesta linia,de la voluntat de tots els "CATALANS" dependrá
que aquest començ de reconstrucció auténtica,potser el mes ambiciós que registra la nostra història com a poble, i tambè el mes desarmat pels mitjans amb que comta, arribi a desplegar-se en totas les generosas posibilitats que conté.
Confiem que esterem a la altura de les necessitats i que sabrem fer-nos en responsables.
Qüestió de noms, de Joan Fuster.

lunes, 8 de octubre de 2012

6 dÒCTUBRE

            Tot recordant i homenatjant als patriotes Jaume Compte, Manuel Gonzalez Alba i Amadeu Bartrina,que el 6 d'octubre de 1934 varen morir defensant la llibertat de Catalunya, des de l'Obra Cultural Catalana de Buenos Aires reiterem el nostre compromis de l'any 1966, amb la llengua, la cultura i el pais i amb les iniciatives per assolir la independencia de Catalunya.
Per Catalunya

viernes, 17 de agosto de 2012

Assabantats per una neta del Sr. Seras que el carrer amb el seu nom a Figueras
no te retol,demanem ,el posin.
Sr Seras Isern-Sr Alfredo Palacios(procer de la Argentina) i Pol nadal Mallol
Acte de Homenatge a Maciá,organitzat per el Grup Joventut Catalana de Buenos Aires.

martes, 5 de junio de 2012

El canó d'Hipolit Nadal i Mallol

                                                                        TISNER
     Avel-lí Artís i Gener: nascut 28 de maig de 1913.
                                        mort 7 de maig del 2000.
                                        Traductor-il-lustrador-novelista-reporter.

   Abans jo era molt petit. En aquells temps, de'Amèrica en tenía una idea vaguíssima, D'Amèrica i de la geografía en general. Buenos Aires l'imaginava com una ciutat amb un canó, perquè per casa corría una postal amb la fotografía del meu pare- amb barret fort i, sota, un bigoti imponent- recolzat a un d'aquests estris de guerra. La foto corresponía al seu viatge a l'Argentina, on havia deixat molt bons amics. Des d'aleshores, al nostre pis de Barcelona rebíem regularment, cada mes, una revista enfaixada que venia de la llunyana ciutat del canó.
   Una vegada va explicar-me què era aquella revista, i què volia dir "Ressorgiment". Va parlar-me amb admiració d'un seu amic, que n'era l'ànima i que es deia- es diu, venturosament- Hipòlit Nadal i Mallol.  Durant un temps vaig imaginar-me'l fent la revista, també recolzat a un canó.
Després jo ja llegia la revista i entenia algunes coses que, més tard, en el meu exili i precisament a   Amèrica, s'han fet del tot comprensibles. Si el meu pare m'havia encomanat un sentiment d'admiració per a Hipòlit Nadal i Mallol, avui ha cristal-litzat en fervor. El que ell ha fet, el que és "Ressorgiment", ve a ésser com un far que tots seguim.
    I aquella premonició del canó, no estava pas tan desencertada. Benvingudes canonades, que estimulen, mes darrera mes, la nostra fe!
                                                            A. Artís- Gener
                                                                Mèxic
(Article publicat a Ressorgiment el número 482 de setembre de 1956)       

sábado, 10 de marzo de 2012

Nobles catalans! Avui que catalunya no pot tenir ambaixadors,aquests catalans-catalans d'America
sobretot-son per voluntat i per dret propi els ambaixadors de la nostra cultura i del nostre esperit. Ells fan tot el que poden, i de vegades mès,per difondre les glòries i les gràcies de la Catalunya de
tots.Ells pensen molt mès en nosaltres que no pas nosaltres amb ells. Llunyans com son,pateixen
mès del que ens pensem per les nostres dissorts i els nostres errors,que la mateixa llunyania en
grandeix, de vegades.

Domènec Guansè
"La publicitat" ,Barcelona
14 de març de 1937





miércoles, 7 de marzo de 2012

Obra Cultural Catalana
Inicia aquest any el pont de diàleg amb els amics de Catalunya lliure.
Ês el nostre desig contribuir en la mida de les nostres possibilitats a portar a bon terme els ideals
pels qualslluitaren els nostres antecessors, per tal d'aconseguir una naciò lliure,justa,una naciò de
ciutadans conscients,que sapiguen que tenim dret a la llibertat,a la llengua,l'educaciò, la salut i la
justicia per a tothom.
Si podem aportar encara que sigui des d'aquest racò de mon, la nostra paraula solidària i el nostre
pensament lliure,haurem acomplert amb el nostre deure vers la pàtria sotmesa.
Per la justicia i la llibertat de Catalunya, en nom d' O.C.C.
Jaume Garriga,Blanca Lorenzo de Seras,Iris Vila,Ferran Prats,Jordi Nadal.
.

miércoles, 29 de febrero de 2012

L'estisorada des de lluny

Obra Cultural Catalana de Buenos Aires porta 45 anys fent obra catalanista i mai
no ha tingut ni li han calgut estatuts,nipersonaria jurìdica.Tampoc mai no ha
rebut ni demanatcap subvenciò de la Generalitat,ja que ni tan sols figura a
seva llista.Sempre hem cregut que els catalans de l'exterior haviem d'ajudar els
de l'interior en la lluita per la llibertat nacional,i nò a l'invers. Per això
l'estisorada de la Conselleria d'Afers Exteriors als Casals de l'exterior no ens
afecta ni gens ni mica.Catalunya, ja prou escanyada normalment pel govern espanyol,
ara ha de sofrir la crisi econòmica. Diguem amb J.F.Kennedy:No demanis què pot fer
el teu pais per tù,ens demana què pòts fer tù pel teu pais.

Eudald Vidal Castellvì

miércoles, 11 de enero de 2012

Bon Any per tots

Els integrants de l'obra vos desitgen un millor any Obra Cultural Catalana de Buenos Aires.
- Blanca Lorenzo
- Ferran Prats
-Iris Vila
- Jaume Garriga
- Jordi Nadal
- Eudald Vidal

Els nostres artistes

Autor: Andreu Dameson