Per la seva dependència de la monarquia hispànica, l'Estat Català no evolucionà al llarg dels segles XVI i XVII al mateix ritme que els altres estats europeus(centralització del poder polític,creació d'un exèrcit permanent, etc.) la reialesa no li o permetia, però el poble no estava disposat a perdre les sevas llibertats.Només en dues ocasions Catalunya es va poder plantejar per mitjà de la ruptura amb la monarquia,la transformació del seu estat: el 1640 i el 1705.
Fins a 1714 Catalunya fou un estat confederat amb els altres reialmes d'Espanya , amb els quals només tenía en comú el reconeixement de mateix monarca.
ESTAT CATALÀ
Catalunya và constituir des de final del segle X, fins 1714,i fins el Decret de Nova Planta , un estat independent. El títol de comte de Barcelona era definit com a " príncep amb potestat reial i no reconeix ningú com a senyor" .Aquesta situació s'havìa mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d`Aragó i de la monarquia hispánica.
LES CONSTITUCIONS DE CATALUNYA
Unicament la Cort General, presidida pel comte-rei i formade pels tres braços, l'eclesiàstic, el nobiliari o militar i el popular o reial ,tenia la potestat d'elaborar constitucions.
SOBIRANIA EN L'ORDRE PÚBLIC
Juntament amb els funcionaris reials la poblaciò participava en el manteniment de l'ordre públic através de dues institucions: el somatent i el sagramental. El primer consistía en l'obligaciò de tots els homes hàbils,d'acorrer armats a les cridas per perseguir i capturar malfactors. El segon era una asociació o concórdia celebrada entre els habitants d'un mateix poble o d'uns mateixos pobles veïns per a llur defensa.
SOBIRANIA DE LA JUSTÍCIA
Tot i la preséncia de mùltiples jurisdiccions senyorials, la Reial Audiencia,amb seu a Barcelona, va esdevenir el tribunal superior de Catalunya.
SOBIRANIA DE LES UNITATS MILITARS
Catalunya no dispusaba d'exercit permanent. En cas de guerra recorria a la mobilització general a traves de crides. Tots els oficials de guerra havien de jurar observar les constitucions de Catalunya.
Les principals ciutats disposaven de la seva pròpia milicia veïnal,enquadrada a través de l'estructura gremial.Així, el conseller en cap de Barcelona era capità i coronel dela Coronela, la milicia de la ciutat.
SOBIRANIA IMPOSITIVA
Corresponia a la Cort General la concessió de donatius al monarca; aquests donatius no tenian caràcter permanent,sino que eren aprovatsen cada reunió de la cort amb caràcter excepcional. La percepció , administració i aplicació dels impostos ordinaris corresponia a la diputació del General o Generalitat.
SOBIRANIA EN EL COMERÇ I LA BANCA
Els municipis disposaven d'amplies atribucions en política de comerç. També podie crear bancs públics, com la Taula de Canvi i Banc de Comuns Dipósits de Barcelona que centralitzave els ingressos i pagaments del General i els donatius de les Corts Catalanas al Rei.
SOBIRANIA EN L'EDUCACIÓ
L'organització de l'ensenyament en totes les etapes i nivells corría a carrec dels municipis. Les set univesitats catalanas depenien de patronats municipals, amb atribucions en tots els terrenys com ara el finançamrnt, la reglamentació i la provisió de catedres.
SOBIRANIA EN LA SANITAT
Els centres sanitaris d'assistencia pública eren de titularitat municipal o eclesiàstica entre els quals destaca l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
SOBIRANIA EN LES OBRAS PÚBLICAS
Els municipis disposaven de plenes competències per a la construcció i el manteniment dels camins i ports i pera d'altres obres públicas.
DEFENSA DE LA LEGALITAT
La funció primordial de la diputació del general era la defensa de la legalitat davant qualsevol contrafacció duta a terme pel rei o pels seus funcionaris sobre qualsevol particular o corporació. També la Cort General destinava una bona pert de les sessions al presentació de greuges; la resolució d'aquests greuges era prévia a l'aprovació dels donatius.
El 1715 quan el general Moragues intentava d'anar a Mallorca per continuar la resietència,fou pres,torturat i esquertat junt amb els capitans Pau Masip i Jaume Roca .Les autoritats filipistes exhibiren el cap del general en una gàbia penjada al Portal de Mar de Barcelona, I no fou fins després de 12 anys que el cap fou retirat i lliurat a la seva muller.
