Opinio``

Tenir dret a esperar-per molt llunyana que se`ns presenti aquesta esperança-,que un dia será suficient dir CATALA per al-ludir a la nostra condició de poble únic,i agregar-i una precisió
comarcal per localitzar la cosa o persona de que es tracti.Les ac
tuals"regions"poden esvair-se i nomes el fet general de la comu
nitat idiomática i civil seran importants.mentrestant,peró, hem
de treballar en les condicions que hem heredat i, a partir d'eelles,
ajudar a la seva transformació a través del nostre esforç.No som pocs els" catalans" que ens ho hem proposat i marxem ja en aquesta linia,de la voluntat de tots els "CATALANS" dependrá
que aquest començ de reconstrucció auténtica,potser el mes ambiciós que registra la nostra història com a poble, i tambè el mes desarmat pels mitjans amb que comta, arribi a desplegar-se en totas les generosas posibilitats que conté.
Confiem que esterem a la altura de les necessitats i que sabrem fer-nos en responsables.
Qüestió de noms, de Joan Fuster.

jueves, 16 de enero de 2014

COMIAT D'ACTIVITATS DE L'ANY2013

Hem arribat a l'acabament de l'any 2013.
Cal tenir ben present que ja hem viscut 4 anys d'Obra Cultural Catalana en aquesta sala
dispusada per l'amic Garriga per tots nosaltres.

                                                        xxx

Aquí hem treballat durant 4 anys per una Catalunya lliure i hem fet el millor que hem pogut
cadascú de nosaltres.
Volem reflexionar un moment, només un moment sobre aquest ."..L' hem fet al millor que
ens ha estat possible cadascú de nosaltres.."

                                                         xxx

Tots som diferents,diferents els somnis i els pensaments al voltant de la pàtria...Sí que ho
sabem, i els somnis i els pensaments de cadascú de nosaltres són a tenir en compte amb la
millor disposició de la que som capaços.

                                                         xxx

Quan hom s'acosta a una institució, sigui quina sigui, ho fà amb un neguit, desig o impuls
que no sempre coneixem dins nosaltres mateixos i malgrat aixó , ens mou a apropar-nos,
a fer pinya amb els altres.

                                                        xxx

El desig que ens porta és molt divers i de molta intensitat.
Tots hem vist que alguns han vingut a nosaltres per tal de sentir enraonar novament en
català, com la mare o l'ávia ho havien fet de ben petits.Amb aixó ja estarien complaguts.
D'altres, per tal de retrobar la imatge del poble perdut o mig oblidat, fins i tot, la casa
pairal de l'enyorança.
D'altres,potser, per tornar a veure els colors de la bandera catalana, que sí de cas
portava el pare al tru en dates assenyalades...O voler només recordar la flaire de la
paella femejant, aquella que aplegava a la famíliasencera, amb oncles i cosins,aquella
no es pot pas oblidar.

                                                      xxx

També han vingut a caompanyar-nos, potser només un grapat, preocupats per
alliberar Catalunya del seu jou, com ho feia anys enrera , el pare o l'avi, el germà
gran o el mestre...O només per demanar noticies d'allà, només noticies...

                                                      xxx

I tanmateix, potser han tocat a la nostre porta aquell que carregan molts anys
a l'esquena, voldria passar l'estona sense cap mes objectiu que fer petar la
xerrada...Tot és a considerar. Tan divers és el llaç que ens reuneix aquí...

                                                      xxx

Per a que la relació que es crea i enllaça a la institució i aquell que arriba a ella,
sigui profitosa per ambdós, es necessari que hom trobi un sentit, un significat
a la seva incorporació, enllà de les diférencies, simpaties o antipatíes personals,
o per diversos que siguin els llaços afectius que puguin atreure'ns a la institució.
Els llaços afectius esdevenan més o menys secundaris al significat essencial del
nostre ingrés.

                                                   xxx

Dins la institució, l'important és la tasca comuna que espera a tothom, en el
nostre cas, en tant catalans, de primer, donar a conéixer el dret de Catalunya
a la independencia i a mes, i nogesmenys, la difusió de la seva cultura, que ha
estat históricament exclosa i menystinguda.

                                                  xxx

Hem de remarcar que la cultura creix i es nodreix no tan sols amb el suport
dels grans poetes, o reis o creadors de l'antigor, sinó també amb la sumatória
de les petites iniciatives de tots i cadascú dels homes del poble.


                                                   xxx

Així doncs, si ls defensa i difusió de la nació Catalana amb  tots els seus
matisos, esdevé l'objectiu fonamental dels qui ens trobem canvocats,cap
entrebanc ens distreurà,l' harmonia en la relació entre tots nosaltres serà un
fet i la tasaca, reeixida.

                                                    xxx

La feina a portar endavant potser individual o en equip; tal vegada
solitària o des de lluny. Hem tingut companys que desde lluny treballaren
intensament per l'Obra Cultural.

                                                    xxx

La tasca pot ser intel.lectual o manual, petita o d'envergadura,tan se val.
El que es important a tenir en compte per la institució és si el nostre ingrés
te de debó,un sentit per a nosaltres, aquell qué ens fa dir: AIXÓ SI
QUE MEREIX LA MEVA ADHESIÓ i si de cas, la meva participació,
encara que aquesta participació només sigui fer-nos presents en tal o tal ocasió.


                                                     xxx

Si aixó pasa les simpaties o antipaties o coincidencies, afectes o desafectes
vers els altres no arriben a tenir cap incidéncia, perqué l'important es troba en
la finalitat superior: la dels ulls fits en l'esdevenidor de Catalunya,perqué ella
espera de tots.

                                                       xxx

Ella bé que u sabem,és la nissaga ,es la cultura, la llengua, la terra.


                                                        xxx

Si aixó u tenim clar, us convidem ara, ací, a seure junts i pensar quina feina
podrem proposar pel 2014, en quines activitats podriem coincidir...


                                                        xxx
Perque la feina ens espera ,no ho creieu ?
Els països catalans ens necessiten, Entre tots ho farem tot, com deia l'amic
Joan Ballester .Així doncs.
                       QUE TINGUEU UN BON ANY NOU
(discurs de fi d'any de la Señora Blanca Lorenzo a Obra.)



                                                              



                                                     


No hay comentarios:

Publicar un comentario