Assabantats per una neta del Sr. Seras que el carrer amb el seu nom a Figueras
no te retol,demanem ,el posin.

Sr Seras Isern-Sr Alfredo Palacios(procer de la Argentina) i Pol nadal Mallol
Acte de Homenatge a Maciá,organitzat per el Grup Joventut Catalana de Buenos Aires.

Els nostres artistes

Programa del mes d'Agost d'Obra cultural Catalana

El canó d'Hipolit Nadal i Mallol

                                                                        TISNER
     Avel-lí Artís i Gener: nascut 28 de maig de 1913.
                                        mort 7 de maig del 2000.
                                        Traductor-il-lustrador-novelista-reporter.

   Abans jo era molt petit. En aquells temps, de'Amèrica en tenía una idea vaguíssima, D'Amèrica i de la geografía en general. Buenos Aires l'imaginava com una ciutat amb un canó, perquè per casa corría una postal amb la fotografía del meu pare- amb barret fort i, sota, un bigoti imponent- recolzat a un d'aquests estris de guerra. La foto corresponía al seu viatge a l'Argentina, on havia deixat molt bons amics. Des d'aleshores, al nostre pis de Barcelona rebíem regularment, cada mes, una revista enfaixada que venia de la llunyana ciutat del canó.
   Una vegada va explicar-me què era aquella revista, i què volia dir "Ressorgiment". Va parlar-me amb admiració d'un seu amic, que n'era l'ànima i que es deia- es diu, venturosament- Hipòlit Nadal i Mallol.  Durant un temps vaig imaginar-me'l fent la revista, també recolzat a un canó.
Després jo ja llegia la revista i entenia algunes coses que, més tard, en el meu exili i precisament a   Amèrica, s'han fet del tot comprensibles. Si el meu pare m'havia encomanat un sentiment d'admiració per a Hipòlit Nadal i Mallol, avui ha cristal-litzat en fervor. El que ell ha fet, el que és "Ressorgiment", ve a ésser com un far que tots seguim.
    I aquella premonició del canó, no estava pas tan desencertada. Benvingudes canonades, que estimulen, mes darrera mes, la nostra fe!
                                                            A. Artís- Gener
                                                                Mèxic
(Article publicat a Ressorgiment el número 482 de setembre de 1956)       

Nobles catalans! Avui que catalunya no pot tenir ambaixadors,aquests catalans-catalans d'America

sobretot-son per voluntat i per dret propi els ambaixadors de la nostra cultura i del nostre esperit. Ells fan tot el que poden, i de vegades mès,per difondre les glòries i les gràcies de la Catalunya de

tots.Ells pensen molt mès en nosaltres que no pas nosaltres amb ells. Llunyans com son,pateixen

mès del que ens pensem per les nostres dissorts i els nostres errors,que la mateixa llunyania en

grandeix, de vegades.

Domènec Guansè

"La publicitat" ,Barcelona

14 de març de 1937

Obra Cultural Catalana

Inicia aquest any el pont de diàleg amb els amics de Catalunya lliure.

Ês el nostre desig contribuir en la mida de les nostres possibilitats a portar a bon terme els ideals

pels qualslluitaren els nostres antecessors, per tal d'aconseguir una naciò lliure,justa,una naciò de

ciutadans conscients,que sapiguen que tenim dret a la llibertat,a la llengua,l'educaciò, la salut i la

justicia per a tothom.

Si podem aportar encara que sigui des d'aquest racò de mon, la nostra paraula solidària i el nostre

pensament lliure,haurem acomplert amb el nostre deure vers la pàtria sotmesa.

Per la justicia i la llibertat de Catalunya, en nom d' O.C.C.

Jaume Garriga,Blanca Lorenzo de Seras,Iris Vila,Ferran Prats,Jordi Nadal.

.